-Artur, com vas començar en tot això del Periodisme?
Sóc una persona que tenia encarats els estudis al món de l’economia però de cop, un dia, vaig decidir treballar i estudiar a la vegada i vaig començar a treballar en el món de la comunicació per guanyar uns diners (el meu pare havia estat corresponsal a l’alta Ribagorça) i aquesta feina em va anar xuclant i xuclant, i després de treballar al diari Sport de Lleida, a La Mañana, a la Ser em va arribar la gran oportunitat quan el Lleida va pujar a primera i em vaig presentar per treballar com a enviat als partits d’aquest equip. Vaig superar unes oposicions i poc a poc vaig anar pujant, retransmetent partits del Barça B, participant en projectes esportius...fins ara.
-Un camí difícil? Fruit de la casualitat o de l’esforç?
No ben bé, però també et dic que em va cridar més el periodisme a mi que jo al periodisme. És a dir, jo he hagut de superar unes oposicions, uns càstings...però crec que la clau ha estat la il·lusió, jo des del primer moment vaig rebre la oportunitat amb moltes ganes i si que és cert que m’he hagut d’esforçar molt però jo crec que he tingut la sort de ser al lloc i en el moment adequat. Tanmateix et dic que sóc molt feliç fent aquesta feina, mai he hagut de mirar el rellotge per veure si em quedava molt o poc per acabar la jornada laboral.
-Jose Maria Garcia ja ho diu...
És que té raó, a mi si ara em diuen que està Messi a no se on i jo he acabat ja la meva jornada laboral hi vaig sense pensar-m’ho dues vegades. La clau és la il·lusió i la satisfacció de poder fer una feina que t’agradi.
-Et consideres una persona emprenedora?
Jo em considero una persona que mira endavant, m’he trobat amb grans reptes en aquesta vida i sempre els he enfrontat amb il·lusió i amb ganes d’afrontar-ne més, no me’n fa por cap ni un. Emprenedor no ben bé, simplement miro endavant i sóc d’aquells que diu, si una cosa ha passat ha passat, i em de seguir endavant.
-Creus que és un valor que han de tenir en ment els futurs comunicadors?
Jo crec que si, crec que ara, amb tots els canvis que s’han produït en el món de la informació és molt important que els joves estiguin preparats per afrontar la rapidesa i l’evolució del món. El que va passar ahir avui ja és vell i hem, i heu d’estar preparats per viure a 300 per hora. No heu de tenir vertigen, crec que de la manera que està evolucionant el tema de la informació tots els nous comunicadors acabareu treballant des de casa, un bon periodista des de casa podrà treballar igual o millor que un altredes de fora.
-I per tu quins és el valor essencial que ha de tenir tot comunicador?
Per mi el fonamental és l’ètica, actualment hi ha periodistes que estan comunicant i exercint sense tenir en conta l’ètica, diuen i afirmen coses sense haver-ho contrastat. Ahir per exemple vaig escoltar com un de la Cope afirmava que els jugadors del Barça es dopaven...Per afirmar això has de tenir-ho demostrat i el problema és que hi haurà gent que s’ho creurà sense necessitat d’haver-ho contrastat i verificat.
-Sálvame, Gran Hermano...s’està perdent el periodisme tradicional?
Sens dubte, aquí a TV3 no passa però sens dubte hi ha cadenes que s’adapten al consumidor. Només els interessa l’audiència i el que fan és crear o adaptar programes al gust del públic del moment, van a lo fàcil. Saben que els programes amb aquestes característiques els donaran resultat i en fan ús cada vegada més.
-Creus que actualment es premia més tenir una cara bonica que ser un bon comunicador?
Jo crec que un bon periodista sempre tindrà un lloc en el món del periodisme, la gent amb aptituds de comunicador no els faltarà mai feina. I en el cas de la Sara Carbonero crec que si ha donat el salt a la fama ha estat per la seva relació amb Iker Casillas i el problema és que ara és més un personatge públic que no un comunicador.
-El món 2.0 ens permet ser periodistes a tots?
El que és evident és que tothom que té ganes d’emetre un missatge aconsegueix fer-ho perquè de mitjans en tenim i molts. Tu abans podies ser un bon periodista però no poder comunicar pel simple fet que no teníem a l’abast les eines que tenim ara. Si abans fer-ho costava diners ara no, ara tens el Twitter, el Youtube...per fer-te famós i ser escoltat o llegit.
-Creus que actualment és més fàcil esdevenir periodista esportiu si abans has estat jugador o entrenador professional?
Haver estat futbolista o entrenador sempre et facilitarà les coses si vols ser periodista esportiu. Els coneixements tècnics que et proporciona el camí per convertir-te en entrenador t'ajuden a entendre moltes coses que, per motius obvis, no aprens a la facultat. D'altra banda, haver estat futbolista -o haver practicat qualsevol altre esport- et dota d'una experiència viscuda des de dins d'un vestidor i un terreny de joc, fonamental per fer una lectura apropiada de diverses situacions que són opaques per a qui no les ha viscut.
-Consideres Mourinho i Guardiola dos comunicadors? Quins valors transmeten?
Són dos comunicadors però a la vegada són diferents. Només has de mirar els seus equips, el Barça és un equip elegant, que vol agradar, que cuida la pilota, que juga amb il·lusió... En canvi el Madrid és un equip que no li importa el camí sinó la finalitat, vol ser directe, arcaic, no busca l’estètica i fins i tot en ocasions no són ben bé un grup unit. Guardiola és educat, no necessita ser barroer per donar un cop d’atenció i en canvi Mourinho és provocador.
-Mourinho com a tal quina opinió et mereix?
Mourinho per mi és de deu, com a entrenador és un deu, un excel·lent. Aconsegueix el que vol i com vol, no li importa el camí però és un guanyador com cap. Assoleix els seus objectius, ell vol provocar i ho aconsegueix. Vol carregar-se la pressió i ho aconsegueix. No li interessa que es parli de futbol? Pues no es parla de futbol.
-Tito Vilanova afirmava recentment que en les rodes de premsa de Mourinho no es parlava de futbol. Ho comparteixes? Ho trobes adequat?
No crec, jo crec que ho fa expressament perquè en ocasions no li interessa parlar de futbol. És la seva manera de fer i fins ara li ha anat bé així que ell seguirà fent. Però crec que les rodes de premsa no són com ell vol sinó com els periodistes volen, i crec que aquests periodistes no s’atreveixen a fer-li preguntes compromeses perquè el dia que li fan reben. Com el dia que anomenà hipòcrita a un company només perquè li digué que s’estava queixant...
-El periodista Guillem Balagué comentava en un documental que Mourinho t’abraça amb les seves paraules...
Jo crec que no és ben bé que t’abraci. Però si que sap dominar al personal, sap que estem en un moment de màxima competència i juga amb això. És a dir, és conscient que dos diaris madridistes com As i Marca competeixen per ser el diari capdavanter i ell ofereix privilegis a aquell que el fa quedar millor. Com per exemple aquell dia en que es negà a concedir una entrevista a un d’aquests diaris perquè el dia abans l’havia criticat públicament.
-Creus que els mitjans de comunicació són influents en la opinió que té la gent d’una persona o institució? Van Gaal, Ivanovic...els van fer fora i no tenien una bona relació amb la premsa.
Crec que no, els entrenadors són com són i la imatge que la gent té d’ells és la que donen ells mateixos i no la que donem nosaltres. Tu creus que si ara tots els periodistes ens poséssim d’acord en fer fora Guardiola la gent llavors el voldria fora?
-Un periodista ha de ser sempre objectiu?
Plenament objectiu, però no hem de ser extremistes. Podem posar-hi sucre o sal però no podem enganyar. Mai enganyar. Quan vaig veure el famós cas del diari AS com a comunicador vaig sentir pena, vaig preguntar-me: On hem arribat? Crec que actualment el control periodístic no és tan dur com abans, abans el director vigilava i corregia fins la última coma. Ara estem més per tertúlies i altres coses i no es presta tanta atenció als detalls i amb això només s’aconsegueix enganyar al receptor.
-Extremistes? Parles potser de Tomás Roncero?
Tomás Roncero el veig com un actor, no em provoca res, ni ràbia, ni gracia, ni pena...res. El veig com un actor que s’ha cregut el seu propi personatge i que avui en dia ja només fa que actuar. I jo, si vull veure una actuació, vaig al teatre.
-Què opines de programes-show com Punto Pelota?
Ens donen el que volem escoltar, tan la gent que està d’acord amb aquests programes com la que no els seguiran perquè els agrada rebre-ho. I per mi és el mateix problema que amb Roncero, i és que el personatge que interpretis t’acabi devorant. Llavors tenim un gran problema perquè ells mateixos s’estan enganyant. És el mateix que amb els programes del cor, jo estic convençut que en un programa del cor el 95% estan guionats. És un espectacle i em rebel·lo contra la possibilitat que hi hagi gent que es cregui el que diuen a programes com Punto Pelota...i si és veritat que hi ha gent que s’ho creu, estem bastant perduts.
-Però les empreses els compren...
I les empreses els compren perquè veuen que són rentables i que els donaran beneficis. I només cal veure les últimes eleccions en que fins i tot els polítics van decidir participar-hi per arribar a tothom.
IGNASI SALAFRANCA SORT
ignasisalafrancasort@hotmail.comhttp://twitter.com/planetasalashttp://www.facebook.com/profile.php?id=100002360303571http://www.facebook.com/pages/PLANETA-SALAS/127250254019830
